Rima en So Ponent

Tal com llegim a Poetes contemporanis de Ponent de Biosca i Cornadó, la família d'Hèctor Moret, que nasqué a Mequinensa l'any 1958, fou una de les que optaren per anar a viure a Barcelona arran de la construcció de l'embassament que havia d'inundar la vila nadiua l'any 1970. A la ciutat comtal, Hèctor-Benvingut entrà en contacte amb la literatura catalana i, tot just encetada l'adolescència, féu els primers tempteigs en poesia. A poc a poc, la poesia ha esdevingut una necessitat que el duu, una vegada i una altra, a enfrontar-se a la tensió creadora, tal com es desprèn dels poemes que giren a l'entorn del fet literari. D'altres voltes, escriu sobre l'amor o el joc amorós, sobre el paisatge de la seva infantesa o el dels llocs que l'han seduït: Montserrat, el Pirineu, l'Algarve... La poesia esdevé, també, el mitjà de retre homenatge als autors que admira: Ausiàs March, Petrarca, Baudelaire, Ferrater, Palau i Fabre, Estellés, Vinyoli... ja si...

Avui tenim al Rima en So Ponent, la poeta Rosa Fabregat. Extraiem de la pàgina de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (www.escriptors.cat) que va néixer a Cervera (La Segarra) el 1933 i va fer estudis de Farmàcia, especialitat en la qual es va doctorar i la va portar a desenvolupar diverses feines. No obstant això, ha estat la literatura l'eix al voltant del qual ha girat la seva vida creativa. El seu primer llibre, Estelles , va veure la llum el 1978 després de guanyar el premi Vila de Martorell de poesia, per la qual cosa podem dir que la seva obra comença a oferir-se al lector ja en plena maduresa. Paral·lelament al seu treball poètic, desenvolupa també una intensa activitat narrativa, marcada per dues facetes principals: la seva valentia a l'hora d'enfrontar-se a temes polèmics, com ara a la seva novel·la La capellana (1988) i, d'altra banda, la seva afecció al gènere de la ciència-ficció, dins del qual ha publicat algunes obres. L'obra de...

Avui al Rima en So Ponent, us parlem d'un poeta molt proper a nosaltres i col·laborador, també, del Versàtil : en Víctor Verdú. Del seu poemari Pel camí de l'aigua , n'extreiem les següents notes biogràfiques: Víctor Verdú i Martí va néixer el 12 d'agost de 1974 a Almenar (Segrià). Cursà estudis de música al Conservatori Municipal de Lleida i es llicencià en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat de professor de música i de llengua i literatura catalanes, de corrector de premsa i d'organista a L'Art de la Troba, el grup que acompanya Xavier Baró. És redactor de la revista virtual de cultura El Tacte que Té i ha publicat poemes a les revistes Els Marges i Reduccions , als reculls col·lectius 6 poetes 94 (La Magrana, 1994, finalista del XXX Premi Amadeu Oller), Sac. Recull de textos (UAB, 1996), i Escriptors d'avui, escriptors d'aquí (Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra, 2003). Ha participat com...

El RSP d’avui, us atansa la figura de Joan Margarit, poeta ja consolidat dins la literatura catalana contemporània, els textos del qual, sempre ve de gust recuperar. Llegim a la seva pàgina web que “Joan Margarit i Consarnau neix a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el front d’Aragó ja era a prop d’aquelles terres, l’11 de maig del 1938, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de L’Ametlla de Mar. El pare i la mare s’havien casat el juliol de 1936 a Barcelona, però la Guerra Civil els va obligar a retirar-se a Sanaüja, a casa de l’àvia paterna, on va néixer el poeta. Acabada la guerra i fins el 1948, la família canvia moltes vegades de domicili: Barcelona, Rubí, Figueres i Girona. De retorn a Barcelona, la família viu davant del Turó Park i Joan Margarit fa el batxillerat a l’Institut Ausiàs March que aleshores estava situat al carrer Muntaner. L’any 1954 la família es tr...

Llegim a un dels nostres llibres de referència, Poetes contemporanis de Ponent de Biosca i Cornadó, que Jordi Pàmias i Grau nasqué a Guissona el 1938 i va passar la infantesa i l’adolescència al poble natal, dedicant llargues estones a la lectura, a escoltar música i a escriure poemes. En els anys en què va estudiar Filologia Romànica a Barcelona va entrar en contacte amb l’obra de Josep Carner, el qual sempre ha estat per a Pàmias un mestre de llengua i de poesia. L’any 1968 guanyà una plaça de professor de llengua i literatura castellanes a l’institut Màrius Torres de Lleida, ciutat on resideix habitualment encara que passa els estius a Guissona, on el poeta retroba la casa pairal, el passat, les arrels, la tradició més personal i íntima. Actualment està jubilat. Per a Pàmias el bon poeta no solament ha d’aconseguir un domini lingüístic i formal i una profunditat temàtica, sinó que també li cal una certa originalitat i una riquesa imaginativa. Pàmias també ha estat un dels ...

Llegim al llibre Poetes contemporanis de Ponent de Biosca i Cornadó que Espunyes a vint-i-dos anys va deixar el poble nadiu i s'instal·là a Barcelona [...]. La duresa de les primeres feines a la ciutat [...] va fer que despertés políticament. Els poemes aplegats als reculls Temps de manobre i De l'Evangeli segons St. Lluc reflecteixen aquestes vivències i estan escrits en un to de reivindicació de la classe social menys afavorida. L'autor concep el fet d'escriure com un acte de servei al país. Entén la lluita social com una moneda de dues cares: en un costat hi ha la condició de classe; en l'altre, la qüestió nacional. L'any 1970 va quedar finalista del premi Carles Riba amb Temps de manobre , cosa que l'esperonà a continuar conreant la poesia. Seguí en la línia del realisme civil, però als poemaris Cendra a l'abast i Viatge al record , l'escriptor [...] es complagué especialment a jugar amb la llengua, a emmirallar-s'hi. Durant els pri...

Avui, al Rima en So Ponent, acollim la poesia de la Maria Mercè Marçal amb motiu de la celebració del dia de la dona aquest proper dijous dia 8 de març. Considerada per molts una icona de la literatura feminista, aquesta escriptora d'Ivars d'Urgell que nasqué l'any 1952 i morí el 1998, segons llegim al web LletrA, fou poeta, novel·lista, traductora i assagista. Estudià el batxillerat a Lleida i Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, on aviat conegué altres joves poetes (Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala i, més tard, Miquel Desclot, Jaume Medina...), amb qui el 1973 fundà "Llibres del Mall". Es casà amb Ramon Pinyol i hi visqué quatre anys. El 1976 guanyà el premi Carles Riba de poesia amb Cau de llunes i es perfilà com una de les veus més innovadores de la generació del setanta, dins la línia de Brossa i el Foix més surrealista. Al mateix temps, la seva lluita política en les darreries del franquisme es concretava en la militància en el PSAN i en la par...

Avui al RSP us parlarem de Teresa Colom i Pich. Nascuda el 1973, malgrat ser una poeta andorrana, la incloem al Rima en So Ponent ja que va néixer a la Seu d’Urgell. Es llicencià en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, va dirigir la seva carrera professional cap al camp de les finances. Durant més de vuit anys va treballar en una entitat financera, dedicant part del seu temps lliure a escriure. Després de guanyar l’any 2000 el Premi de Poesia de la Biblioteca Pública del Govern d’Andorra i l’accèssit, el mateix any, al premi Grandalla convocat pel Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra, el 2001 publicava el seu primer llibre, Com mesos de Juny . A finals del 2002 sortia el seu segon treball, La temperatura d’uns llavis . El 2004 deixava la seva feina de gestora de patrimonis en l’entitat bancària on havia estat treballant per dedicar-se a escriure. El 2005 publicava Elegies del final conegut i la darrera obra que n’ha vist la llum...

Tal i com ens diu Jaume Pont, el silenci i la marginalitat han estat dos dels elements definitoris de la fins avui mal coneguda obra literària de Guillem Viladot. Coneixement i reconeixement, però, no són, de vegades, funcions intercanviables. L’escriptor, en aquest cas, s’ha estimat molt més incidir en el coneixement propi que en el reconeixement d’un públic. El resultat d’aquesta elecció no sempre ha estat fàcil de portar. L’escriptor ha esdevingut un funàmbul damunt la corda fluixa de la literatura catalana. Qui era Guillem Viladot? es preguntava Pont. Ell mateix es responia que Guillem Viladot era “un druida de fàrmacs que exercia de màgic a Agramunt, el seu poble. Però, abans de tot i sobretot, era un escriptor amb vocació de franc tirador impenitent. Va transitar per espais literaris múltiples, des del relat, la novel·la, el periodisme i l’assaig, fins a la poesia discursiva i la poesia experimental i la seva contribució a la poesia visual ha estat internacionalment reconeguda. U...

Aprofitant l’avinentesa que fa uns dies el poeta local, Josep Maria Nogueras, va parlar sobre el seu llibre Quietud a la Biblioteca d’Almenar, avui ell serà el protagonista del Rima en So Ponent. Nascut a Alguaire el 1969 però resident a Almenar, en Nogueras és llicenciat en filologia hispànica i actualment fa de professor de llengua i literatura castellanes en l’ensenyament secundari. L’any 2008 obtingué el premi de poesia Maria Mercè Marçal per la seva primera obra en català, Tots els camins del vespre , però anteriorment ja havia escrit altres poemaris com ara Ida y vuelta , l’any 1997 o El tiempo de los árboles , el 2004, amb el qual obtingué el premi Internacional de Poesia Gerardo Diego, convocat pel Gobierno Cántabro, en l’edició del 2003. Posteriorment, el 2009 s’edità el seu darrer poemari, Quietud . A banda de tot això, Nogueras ha col·laborat en diverses publicacions, així com en diferents antologies. El poema que avui n'hem triat per llegir-vos porta per nom, Records :...

En Josep Camps i en Francesc Foguet ens expliquen que "Nascut a Lleida per una qüestió estrictament ginecològica" (Biosca-Cornadó 1993: 19), el mollerussenc Josep Borrell és, avui dia, un poeta que compta amb un llarg i ferm recorregut. Val a dir que en la seva persona conflueixen diverses facetes a banda de l'esmentada: la de docent; la d'activista cultural (ha estat director de la delegació lleidatana d'Òmnium Cultural i de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, cantautor amb el sobrenom de "Xerric"); la d'assagista, des de la qual s'ha encarregat de divulgar el patrimoni cultural ponentí (ha publicat llibres com ara Escriptors contemporanis de Ponent (1984), La Renaixença a Lleida , en col·laboració amb Paquita Sanvicén (1998), i ha editat i estudiat, entre d'altres, autors com ara Jaume Agelet i Garriga, Màrius Torres o Josep Vallverdú; i la d'articulista (cada dimecres trobem a la contraportada del Segre el seu article agut i inci...

La Meritxell Nus va néixer a Estac (Pallars Sobira) el 1985 i és llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida. Actualment, imparteix docència de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. En l’àmbit de la poesia, el 2006 rebé el XVII Premi Literari de les Borges del Camp, atorgat per l’ajuntament de la mateixa població, amb l’obra Després del vent . També ha participat en algunes antologies com ara Estrenes (2005) o I Trobada de Poetes per la Pau: Homenatge a Yael Langella (2008). Pel que fa a la narrativa, el 2010 guanyà el premi Pirineu de narració literària, guardó principal dels premis Homilies d'Organyà. De tant en tant, és cridada a recitar versos seus o versos d’altri. El poema que n'hem triat és: El traficant Que sigui la voiture que et dugui al cel un Mini verd botella dels d’antic. Cabells al vent, tu pots volar de franc i crides als somriures des dels núvols, les mans ben aferrades al volant fas la comanda estricta d’il·lusions en...

Llegim a la pàgina de l’AELC que Jaume Pont i Ibáñez neix a Lleida el 24 de març del 1947. És poeta i professor universitari. Va cursar estudis de Filosofia i Lletres i des de 1990 és catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida, però també ha fet classes a les universitats de Nàpols, Poitiers, Illinois i Mar del Plata. La seva activitat literària es centra en la poesia, tant en la creació pròpia com en l'estudi de la tradició i les formes poètiques. El seu primer llibre, Límit(s), va veure la llum el 1976 a la desapareguda editorial El Mall. Des d'aleshores es converteix en una de les veus més autoritzades de la generació dels 70, amb llibres com Els vels de l'eclipsi (1980), Jardí bàrbar (1981) o Divan (1982), amb aquest últim guanya el premi Vicent Andrés Estellés dels premis Octubre de València. Però amb Divan també clou un cicle de la seva poesia. La seva faceta com a assagista i estudiós de la poesia comença el 1980 amb La nova poesia catalana: estud...

Llegim al web www.escripots.cat que Josep Maria Sala-Valldaura nascut a Gironella, Berguedà, el 1947 és poeta, assagista i professor, concretament, catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida. Després de les primeres publicacions poètiques, amb les quals s'inscriu dins del corrent literari dels anys setanta, arriba a un punt d'inflexió amb el llibre En aquest dau del foc, premi Cavall Verd de la Crítica. La seva poesia es mou entre el classicisme i la modernitat i, en aquest sentit, és un dels autors de la seva generació que més ha fet per l'evolució del llenguatge poètic. El seus darrers llibres publicats són Cardiopatia (1999) i Disfresses (2002). A banda de tot això, també és crític literari, traductor i articulista. Tot seguit, us en llegim un petit poema. NAUFRAGI Des del pol nord de la teva mirada, petit déu no provident, esdevens serviola del mapa del teu cos, esguardes com baixen tèrboles les aigües de les regions lumbars, escodrinyes les restes...

Avui encetarem el Rima en So Ponent amb el poeta Anton Sala-Cornadó. Per començar, us llegirem una informació biogràfica que hem extret del diari El Punt Avui i que diu així: Anton Sala-Cornadó va néixer a Tàrrega l'any 1929. Va estudiar peritatge químic i magisteri, i era un conegut poeta i promotor cultural català. L'any 1950 es va donar a conèixer en l' Antologia poètica universitària i va ser fundador de la revista clandestina científica Ictini a l'Escola Industrial. També va participar en les associacions cíviques Centre lleidatà, la Rosa de Sant Martí i el Club d'Amics de la Unesco de Barcelona. Sala-Cornadó va col·laborar activament en les revistes Ponent i Saba Poètica i en les emissores Ràdio 4, Ràdio Associació de Catalunya, Ràdio Avui i Catalunya Ràdio. Les seves influències poètiques procedien de poetes com ara Joan Maragall o Salvador Espriu, que plasmava en obres com Aquest somni (1956), Poemes de l'estaquirot (1979), La vall dels ec...