Passa al contingut principal

ROSA FABREGAT I ARMENGOL

Avui tenim al Rima en So Ponent, la poeta Rosa Fabregat.
Extraiem de la pàgina de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (www.escriptors.cat) que va néixer a Cervera (La Segarra) el 1933 i va fer estudis de Farmàcia, especialitat en la qual es va doctorar i la va portar a desenvolupar diverses feines.
No obstant això, ha estat la literatura l'eix al voltant del qual ha girat la seva vida creativa. El seu primer llibre, Estelles, va veure la llum el 1978 després de guanyar el premi Vila de Martorell de poesia, per la qual cosa podem dir que la seva obra comença a oferir-se al lector ja en plena maduresa.
Paral·lelament al seu treball poètic, desenvolupa també una intensa activitat narrativa, marcada per dues facetes principals: la seva valentia a l'hora d'enfrontar-se a temes polèmics, com ara a la seva novel·la La capellana (1988) i, d'altra banda, la seva afecció al gènere de la ciència-ficció, dins del qual ha publicat algunes obres.
L'obra de Rosa Fabregat ha estat traduïda a llengües com l'alemany, el castellà, el rus o l'anglès. També ha estat inclosa a nombroses antologies, d'entre les més destacadaes podríem esmentar Poetes contemporanis de Ponent (1999), Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999).
La seva passió per l'escriptura, l'ha portat a col·laborar en publicacions periòdiques. Va ser habitual al Diari de Barcelona i en altres mitjans, com ara El Temps, Segre o Diari de Lleida en diverses èpoques. És membre de l'Associació d'Escriptros en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció.



Aquí en teniu un poema:



BOIRA BAIXA
(Primer bri d'herba, I)
Quan hagis mort del tot
potser lamentarem, en públic,
amb compunció hipòcrita,
la mortalla de silenci
i el llac d'indiferència
en la qual, viva,
et vàrem submergir.
Llavors ja sabràs el secret
de l'enigma
que amaga tot poema.
Un dia
Veus joves foradaran l'aqüífer
On la tenien segellada,
i brollarà del teu pou artesià,
més nítida i viva que mai,
la teva llum.

Rosa Fabregat


Des del balcó guaito
i observo autòmats que es desplacen,
de manera decidida, als seus llocs de destí.
De vegades s'aturen,
es col·loquen la màscara de la hipocresia
i fan veure que s'alegren de la bona sort dels altres
o bé que en lamenten les desgràcies.
Aliens al món i a la vida,
es protegeixen amb la cuirassa de la ignorància
que els guarda del perill d'embogir per un excés d'empatia o de consciència.

Benaurats aquests pobres d'esperit
perquè d'ells serà el regne del cel de la feliç inconsciència.
Benaurats aquells qui malden
per garantir que tots puguem assolir aquest anhelat estadi.
Benaurats aquells qui s'abillen amb la vesta de salvadors.

I contra tota benaurança, rebel·lió!

Esther Peiró


Emès per EMUN FM el dimarts dia 22 de maig de 2012 dins el programa Versàtil de Pili Garcia.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

HÈCTOR B[envingut]. MORET I COSO

Tal com llegim a Poetes contemporanis de Ponent de Biosca i Cornadó, la família d'Hèctor Moret, que nasqué a Mequinensa l'any 1958, fou una de les que optaren per anar a viure a Barcelona arran de la construcció de l'embassament que havia d'inundar la vila nadiua l'any 1970. A la ciutat comtal, Hèctor-Benvingut entrà en contacte amb la literatura catalana i, tot just encetada l'adolescència, féu els primers tempteigs en poesia. A poc a poc, la poesia ha esdevingut una necessitat que el duu, una vegada i una altra, a enfrontar-se a la tensió creadora, tal com es desprèn dels poemes que giren a l'entorn del fet literari. D'altres voltes, escriu sobre l'amor o el joc amorós, sobre el paisatge de la seva infantesa o el dels llocs que l'han seduït: Montserrat, el Pirineu, l'Algarve... La poesia esdevé, també, el mitjà de retre homenatge als autors que admira: Ausiàs March, Petrarca, Baudelaire, Ferrater, Palau i Fabre, Estellés, Vinyoli... ja si

VÍCTOR VERDÚ MARTÍ

Avui al Rima en So Ponent, us parlem d'un poeta molt proper a nosaltres i col·laborador, també, del Versàtil : en Víctor Verdú. Del seu poemari Pel camí de l'aigua , n'extreiem les següents notes biogràfiques: Víctor Verdú i Martí va néixer el 12 d'agost de 1974 a Almenar (Segrià). Cursà estudis de música al Conservatori Municipal de Lleida i es llicencià en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat de professor de música i de llengua i literatura catalanes, de corrector de premsa i d'organista a L'Art de la Troba, el grup que acompanya Xavier Baró. És redactor de la revista virtual de cultura El Tacte que Té i ha publicat poemes a les revistes Els Marges i Reduccions , als reculls col·lectius 6 poetes 94 (La Magrana, 1994, finalista del XXX Premi Amadeu Oller), Sac. Recull de textos (UAB, 1996), i Escriptors d'avui, escriptors d'aquí (Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra, 2003). Ha participat com