Llegim al web www.escripots.cat que Josep Maria Sala-Valldaura nascut a Gironella, Berguedà, el 1947 és poeta, assagista i professor, concretament, catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida. Després de les primeres publicacions poètiques, amb les quals s'inscriu dins del corrent literari dels anys setanta, arriba a un punt d'inflexió amb el llibre En aquest dau del foc, premi Cavall Verd de la Crítica. La seva poesia es mou entre el classicisme i la modernitat i, en aquest sentit, és un dels autors de la seva generació que més ha fet per l'evolució del llenguatge poètic. El seus darrers llibres publicats són Cardiopatia (1999) i Disfresses (2002).
A banda de tot això, també és crític literari, traductor i articulista.
Tot seguit, us en llegim un petit poema.
NAUFRAGI
Des del pol nord de la teva mirada,
petit déu no provident,
esdevens serviola del mapa del teu cos,
esguardes com baixen tèrboles
les aigües de les regions lumbars,
escodrinyes les restes del naufragi d'arena fina
que el riu groc llença a la Roca del wàter,
són com icebergs de calç el que ara hi veus,
aquest varec de dolor que diposites
sobre la blanca costa de porcellana.
A continuació us deixo una reflexió que, malgrat ser homònima, fa referència a un altre tipus de naufragi.
NAUFRAGI
Des del pol nord de la teva mirada,
petita musa d’atrocitats de ment turmentada,
esguardes el defalliment d’un cos
que, finalment, ha cedit als desitjos anihiladors
del seu botxí.
Esdevens riu porpra de sang coagulada
per una vida que ja fa massa temps que no vius.
Asseguda sobre els teus peus,
ell et contempla amb el somriure patètic
d’aquell que només sap viure
fent mal als qui l’estimen.
Aixeca’t, mira’l als ulls, estima’t!...
o aviat no hi seràs a temps.
Emès per EMUN FM el dimarts dia 13 de desembre de 2011 dins el programa Versàtil de Pili Garcia.
A banda de tot això, també és crític literari, traductor i articulista.
Tot seguit, us en llegim un petit poema.
NAUFRAGI
Des del pol nord de la teva mirada,
petit déu no provident,
esdevens serviola del mapa del teu cos,
esguardes com baixen tèrboles
les aigües de les regions lumbars,
escodrinyes les restes del naufragi d'arena fina
que el riu groc llença a la Roca del wàter,
són com icebergs de calç el que ara hi veus,
aquest varec de dolor que diposites
sobre la blanca costa de porcellana.
A continuació us deixo una reflexió que, malgrat ser homònima, fa referència a un altre tipus de naufragi.
NAUFRAGI
Des del pol nord de la teva mirada,
petita musa d’atrocitats de ment turmentada,
esguardes el defalliment d’un cos
que, finalment, ha cedit als desitjos anihiladors
del seu botxí.
Esdevens riu porpra de sang coagulada
per una vida que ja fa massa temps que no vius.
Asseguda sobre els teus peus,
ell et contempla amb el somriure patètic
d’aquell que només sap viure
fent mal als qui l’estimen.
Aixeca’t, mira’l als ulls, estima’t!...
o aviat no hi seràs a temps.
Emès per EMUN FM el dimarts dia 13 de desembre de 2011 dins el programa Versàtil de Pili Garcia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada