Passa al contingut principal

JOSEP MARIA SALA-VALLDAURA

Llegim al web www.escripots.cat que Josep Maria Sala-Valldaura nascut a Gironella, Berguedà, el 1947 és poeta, assagista i professor, concretament, catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida. Després de les primeres publicacions poètiques, amb les quals s'inscriu dins del corrent literari dels anys setanta, arriba a un punt d'inflexió amb el llibre En aquest dau del foc, premi Cavall Verd de la Crítica. La seva poesia es mou entre el classicisme i la modernitat i, en aquest sentit, és un dels autors de la seva generació que més ha fet per l'evolució del llenguatge poètic. El seus darrers llibres publicats són Cardiopatia (1999) i Disfresses (2002).
A banda de tot això, també és crític literari, traductor i articulista.

Tot seguit, us en llegim un petit poema.

NAUFRAGI
Des del pol nord de la teva mirada,
petit déu no provident,
esdevens serviola del mapa del teu cos,
esguardes com baixen tèrboles
les aigües de les regions lumbars,
escodrinyes les restes del naufragi d'arena fina
que el riu groc llença a la Roca del wàter,
són com icebergs de calç el que ara hi veus,
aquest varec de dolor que diposites
sobre la blanca costa de porcellana.

A continuació us deixo una reflexió que, malgrat ser homònima, fa referència a un altre tipus de naufragi.

NAUFRAGI
Des del pol nord de la teva mirada,
petita musa d’atrocitats de ment turmentada,
esguardes el defalliment d’un cos
que, finalment, ha cedit als desitjos anihiladors
del seu botxí.
Esdevens riu porpra de sang coagulada
per una vida que ja fa massa temps que no vius.
Asseguda sobre els teus peus,
ell et contempla amb el somriure patètic
d’aquell que només sap viure
fent mal als qui l’estimen.
Aixeca’t, mira’l als ulls, estima’t!...
o aviat no hi seràs a temps.

Emès per EMUN FM el dimarts dia 13 de desembre de 2011 dins el programa Versàtil de Pili Garcia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

HÈCTOR B[envingut]. MORET I COSO

Tal com llegim a Poetes contemporanis de Ponent de Biosca i Cornadó, la família d'Hèctor Moret, que nasqué a Mequinensa l'any 1958, fou una de les que optaren per anar a viure a Barcelona arran de la construcció de l'embassament que havia d'inundar la vila nadiua l'any 1970. A la ciutat comtal, Hèctor-Benvingut entrà en contacte amb la literatura catalana i, tot just encetada l'adolescència, féu els primers tempteigs en poesia. A poc a poc, la poesia ha esdevingut una necessitat que el duu, una vegada i una altra, a enfrontar-se a la tensió creadora, tal com es desprèn dels poemes que giren a l'entorn del fet literari. D'altres voltes, escriu sobre l'amor o el joc amorós, sobre el paisatge de la seva infantesa o el dels llocs que l'han seduït: Montserrat, el Pirineu, l'Algarve... La poesia esdevé, també, el mitjà de retre homenatge als autors que admira: Ausiàs March, Petrarca, Baudelaire, Ferrater, Palau i Fabre, Estellés, Vinyoli... ja si

JORDI PÀMIAS I GRAU

Llegim a un dels nostres llibres de referència, Poetes contemporanis de Ponent de Biosca i Cornadó, que Jordi Pàmias i Grau nasqué a Guissona el 1938 i va passar la infantesa i l’adolescència al poble natal, dedicant llargues estones a la lectura, a escoltar música i a escriure poemes. En els anys en què va estudiar Filologia Romànica a Barcelona va entrar en contacte amb l’obra de Josep Carner, el qual sempre ha estat per a Pàmias un mestre de llengua i de poesia. L’any 1968 guanyà una plaça de professor de llengua i literatura castellanes a l’institut Màrius Torres de Lleida, ciutat on resideix habitualment encara que passa els estius a Guissona, on el poeta retroba la casa pairal, el passat, les arrels, la tradició més personal i íntima. Actualment està jubilat. Per a Pàmias el bon poeta no solament ha d’aconseguir un domini lingüístic i formal i una profunditat temàtica, sinó que també li cal una certa originalitat i una riquesa imaginativa. Pàmias també ha estat un dels desc

JOSEP ESPUNYES I ESTEVE

Llegim al llibre Poetes contemporanis de Ponent de Biosca i Cornadó que Espunyes a vint-i-dos anys va deixar el poble nadiu i s'instal·là a Barcelona [...]. La duresa de les primeres feines a la ciutat [...] va fer que despertés políticament. Els poemes aplegats als reculls Temps de manobre i De l'Evangeli segons St. Lluc reflecteixen aquestes vivències i estan escrits en un to de reivindicació de la classe social menys afavorida. L'autor concep el fet d'escriure com un acte de servei al país. Entén la lluita social com una moneda de dues cares: en un costat hi ha la condició de classe; en l'altre, la qüestió nacional. L'any 1970 va quedar finalista del premi Carles Riba amb Temps de manobre , cosa que l'esperonà a continuar conreant la poesia. Seguí en la línia del realisme civil, però als poemaris Cendra a l'abast i Viatge al record , l'escriptor [...] es complagué especialment a jugar amb la llengua, a emmirallar-s'hi. Durant els pri