Extraiem de la pàgina de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (www.escriptors.cat) que va néixer a Cervera (La Segarra) el 1933 i va fer estudis de Farmàcia, especialitat en la qual es va doctorar i que la va portar a desenvolupar diverses feines.
No obstant això, ha estat la literatura l'eix al voltant del qual ha girat la seva vida creativa. El seu primer llibre, Estelles, va veure la llum el 1978 després de guanyar el premi Vila de Martorell de poesia, per la qual cosa podem dir que la seva obra comença a oferir-se al lector ja en plena maduresa.
Paral·lelament al seu treball poètic, desenvolupa també una intensa activitat narrativa, marcada per dues facetes principals: la seva valentia a l'hora d'enfrontar-se a temes polèmics, com ara a la seva novel·la La capellana (1988) i, d'altra banda, la seva afecció al gènere de la ciència-ficció, dins del qual ha publicat algunes obres.
L'obra de Rosa Fabregat ha estat traduïda a llengües com l'alemany, el castellà, el rus o l'anglès. També ha estat inclosa a nombroses antologies, d'entre les més destacadaes podríem esmentar Poetes contemporanis de Ponent (1999), Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999).
La seva passió per l'escriptura, l'ha portat a col·laborar en publicacions periòdiques. Va ser habitual al Diari de Barcelona i en altres mitjans, com ara El Temps, Segre o Diari de Lleida en diverses èpoques. És membre de l'Associació d'Escriptros en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció.
Aquí en teniu un poema:
BOIRA BAIXA
(Primer bri d'herba, I)
Quan hagis mort del tot
potser lamentarem, en públic,
amb compunció hipòcrita,
la mortalla de silenci
i el llac d'indiferència
en la qual, viva,
et vàrem submergir.
Llavors ja sabràs el secret
de l'enigma
que amaga tot poema.
Un dia
Veus joves foradaran l'aqüífer
On la tenien segellada,
i brollarà del teu pou artesià,
més nítida i viva que mai,
la teva llum.
Rosa Fabregat
Des del balcó guaito
i observo autòmats que es desplacen,
de manera decidida, als seus llocs de destí.
De vegades s'aturen,
es col·loquen la màscara de la hipocresia
i fan veure que s'alegren de la bona sort dels altres
o bé que en lamenten les desgràcies.
Aliens al món i a la vida,
es protegeixen amb la cuirassa de la ignorància
que els guarda del perill d'embogir per un excés d'empatia o de consciència.
Benaurats aquests pobres d'esperit
perquè d'ells serà el regne del cel de la feliç inconsciència.
Benaurats aquells qui malden
per garantir que tots puguem assolir aquest anhelat estadi.
Benaurats aquells qui s'abillen amb la vesta de salvadors.
I contra tota benaurança, rebel·lió!
Esther Peiró
Emès per EMUN FM el dimarts dia 22 de maig de 2012 dins el programa Versàtil de Pili Garcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada