Passa al contingut principal

ANTON SALA-CORNADÓ

Avui encetarem el Rima en So Ponent amb el poeta Anton Sala-Cornadó.

Per començar, us llegirem una informació biogràfica que hem extret del diari El Punt Avui i que diu així:

Anton Sala-Cornadó va néixer a Tàrrega l'any 1929.

Va estudiar peritatge químic i magisteri, i era un conegut poeta i promotor cultural català. L'any 1950 es va donar a conèixer en l'Antologia poètica universitària i va ser fundador de la revista clandestina científica Ictini a l'Escola Industrial. També va participar en les associacions cíviques Centre lleidatà, la Rosa de Sant Martí i el Club d'Amics de la Unesco de Barcelona. Sala-Cornadó va col·laborar activament en les revistes Ponent i Saba Poètica i en les emissores Ràdio 4, Ràdio Associació de Catalunya, Ràdio Avui i Catalunya Ràdio. Les seves influències poètiques procedien de poetes com ara Joan Maragall o Salvador Espriu, que plasmava en obres com Aquest somni (1956), Poemes de l'estaquirot (1979), La vall dels ecos (1985) o La llum camina de puntetes per la carena (2002). En reconeixement a la seva tasca, la Generalitat de Catalunya el va guardonar amb la Creu de Sant Jordi, l'any 1998.

Morí el març del 2011 a Barcelona.

Del seu darrer poemari Deu anys i un dia, us en llegim:

El nostre amor de cada dia

Tinc poques coses i no les valoro,
fulles de salze a l'estiu
ombrejant-me els neguits.
Et tinc a tu, m'estimes i t'adoro.
Què hi fa que tot s'enfonsi!
Vaig a remolc d'un cigne platejat,
somni i futur i l'alta voluntat
d'un destí generós.
Un vas amb aigua clara, un paper,
un vell amic que m'explica secrets,
paraigua i núvol negre, calçador,
maldecaps i alegries
i un estel que em visita cada nit,
nota i silenci brodant crits i cançó.

L’ETERNITAT D’UN MOMENT

Tot llegint aquest poema, m’ha vingut al record la descripció feta per un internauta d’una parella gran que cada dia sortia a passejar per la rambla d’una petita ciutat. Sempre el mateix trajecte, sempre l’aturada al mateix punt per contemplar l’entorn, sempre l’asseguda al mateix banc que els esperava impassible, cada dia a la mateixa hora. Tots dos, de bracet, amb pas lent però segur avançaven tot enfilant la recta final d’aquest trajecte tortuós de vegades, d’altres més planer, que els havia conduït fins aquest punt. Ja eren més de vuitanta els anys que feia que havien emprès el viatge però, malgrat les adversitats viscudes, els rostres reflectien la serenor, la complicitat i la felicitat d’aquells que han sabut estimar.

La Rosa i el Miquel, ara, ja no surten a passejar per la petita rambla de la ciutat. Ja no fan el trajecte de sempre, ni s’aturen per contemplar l’entorn que els enyora. Ara, la Rosa i el Miquel romanen asseguts al seu banc de la rambla des del darrer dia de tardor que van sortir a passejar. Allí els trobareu, per sempre més protegits pels braços del banc que el custodia, arraulits, recolzats l’una en l’altre, mans agafades i amb el somriure a la cara d’aquells que, amb la seguretat que els dóna el fet de tenir-se l’un a l’altre, decideixen emprendre junts la darrera passejada.

Emès per EMUN FM el dimarts dia 22 de novembre de 2011 dins el programa Versàtil de Pili Garcia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

HÈCTOR B[envingut]. MORET I COSO

Tal com llegim a Poetes contemporanis de Ponent de Biosca i Cornadó, la família d'Hèctor Moret, que nasqué a Mequinensa l'any 1958, fou una de les que optaren per anar a viure a Barcelona arran de la construcció de l'embassament que havia d'inundar la vila nadiua l'any 1970. A la ciutat comtal, Hèctor-Benvingut entrà en contacte amb la literatura catalana i, tot just encetada l'adolescència, féu els primers tempteigs en poesia. A poc a poc, la poesia ha esdevingut una necessitat que el duu, una vegada i una altra, a enfrontar-se a la tensió creadora, tal com es desprèn dels poemes que giren a l'entorn del fet literari. D'altres voltes, escriu sobre l'amor o el joc amorós, sobre el paisatge de la seva infantesa o el dels llocs que l'han seduït: Montserrat, el Pirineu, l'Algarve... La poesia esdevé, també, el mitjà de retre homenatge als autors que admira: Ausiàs March, Petrarca, Baudelaire, Ferrater, Palau i Fabre, Estellés, Vinyoli... ja si...

MERITXELL NUS GALLART

La Meritxell Nus va néixer a Estac (Pallars Sobira) el 1985 i és llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida. Actualment, imparteix docència de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. En l’àmbit de la poesia, el 2006 rebé el XVII Premi Literari de les Borges del Camp, atorgat per l’ajuntament de la mateixa població, amb l’obra Després del vent . També ha participat en algunes antologies com ara Estrenes (2005) o I Trobada de Poetes per la Pau: Homenatge a Yael Langella (2008). Pel que fa a la narrativa, el 2010 guanyà el premi Pirineu de narració literària, guardó principal dels premis Homilies d'Organyà. De tant en tant, és cridada a recitar versos seus o versos d’altri. El poema que n'hem triat és: El traficant Que sigui la voiture que et dugui al cel un Mini verd botella dels d’antic. Cabells al vent, tu pots volar de franc i crides als somriures des dels núvols, les mans ben aferrades al volant fas la comanda estricta d’il·lusions en...

TERESA COLOM I PICH

Avui al RSP us parlarem de Teresa Colom i Pich. Nascuda el 1973, malgrat ser una poeta andorrana, la incloem al Rima en So Ponent ja que va néixer a la Seu d’Urgell. Es llicencià en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, va dirigir la seva carrera professional cap al camp de les finances. Durant més de vuit anys va treballar en una entitat financera, dedicant part del seu temps lliure a escriure. Després de guanyar l’any 2000 el Premi de Poesia de la Biblioteca Pública del Govern d’Andorra i l’accèssit, el mateix any, al premi Grandalla convocat pel Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra, el 2001 publicava el seu primer llibre, Com mesos de Juny . A finals del 2002 sortia el seu segon treball, La temperatura d’uns llavis . El 2004 deixava la seva feina de gestora de patrimonis en l’entitat bancària on havia estat treballant per dedicar-se a escriure. El 2005 publicava Elegies del final conegut i la darrera obra que n’ha vist la llum...