Passa al contingut principal

EDUARD BATLLE I POMAR

Nascut a Lleida el 1974, és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Girona i ha estudiat Antropologia Social i Cultural. Professor de Filosofia en un institut d’educació secundària de Mollerussa, compagina aquesta tasca amb la narració oral per a infants i adults, activitat que va iniciar l’any 2000.
L’any 1996 va obtenir el IV Premi de Filosofia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs pel treball Consciència i societat. Ha publicat poemes en reculls diversos (Singulars d’un plural, La catalana de lletres, E-poemes).
Elogi del desassossec és el seu primer llibre de poemes i és d’on n’extraurem el que us llegirem avui.

VINDRÀS CAP A MI
Que torni jo infant i hi resti per sempre, sense que m'importin els valors que els homes donen a les coses ni les relacions que estableixen els homes entre les coses.
CASCADA

Vindràs cap a mi quan et cridi.
Indubtablement així ho faràs,
a poc a poc, una pas rere un altre,
com el que ets: un nen de la guerra.

I si he sigut derrotat fins ara
en les certeses mai trobades
aquesta és l'única que tinc i em salva.
Sé que vindràs, un cop i un altre,
tants cops com calgui,
enfrontat, si convé, al brogit
d'aquest món que no és el teu.

Però vindràs, ho sé del cert,
allà on sigui per ajudar-me,
encara que hagi crescut massa.
Aquesta és la certesa que em salva:
la teva mirada constant
de nen de vuitanta anys.


PENSAMENTS POSTPOÈTICS. Aquests són els pensaments i els records que m'ha evocat la lectura d'aquest poema d'Eduard Batlle:

LA PADRINA
Cara rodona, pell morena, camusa. Només es deixondeix quan parla dels records de fa setanta anys talment haguessin passat ahir mateix i, en aquell moment màgic, la felicitat torna a il•luminar-li la cara solcada pel pas del temps que també n’ha deixat la petja als seus ulls; uns ulls que cada cop es van fent una miqueta més i més petits rere les ulleres, però que encara espurnegen quan retornen els records d’infantesa i de joventut, curulls de riallades i despreocupació, al Carrer del Pati.
Aquest estiu som una més a la família; careta rodona, pell morena, camusa. La padrina s’hi emmiralla embadalida i la petita li retorna riallades curulles de despreocupació, reflex d’aquells anys passats que ja no tornaran més. Ara li toca a la petita: “I que bonica que és” pensa.
Amb aquest dolç record se’n va al llit. Ja no se n’aixecarà més.

Emès per EMUN FM el dimarts dia 4 d'octubre de 2011 dins el programa Versàtil de Pili Garcia.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

HÈCTOR B[envingut]. MORET I COSO

Tal com llegim a Poetes contemporanis de Ponent de Biosca i Cornadó, la família d'Hèctor Moret, que nasqué a Mequinensa l'any 1958, fou una de les que optaren per anar a viure a Barcelona arran de la construcció de l'embassament que havia d'inundar la vila nadiua l'any 1970. A la ciutat comtal, Hèctor-Benvingut entrà en contacte amb la literatura catalana i, tot just encetada l'adolescència, féu els primers tempteigs en poesia. A poc a poc, la poesia ha esdevingut una necessitat que el duu, una vegada i una altra, a enfrontar-se a la tensió creadora, tal com es desprèn dels poemes que giren a l'entorn del fet literari. D'altres voltes, escriu sobre l'amor o el joc amorós, sobre el paisatge de la seva infantesa o el dels llocs que l'han seduït: Montserrat, el Pirineu, l'Algarve... La poesia esdevé, també, el mitjà de retre homenatge als autors que admira: Ausiàs March, Petrarca, Baudelaire, Ferrater, Palau i Fabre, Estellés, Vinyoli... ja si...

MERITXELL NUS GALLART

La Meritxell Nus va néixer a Estac (Pallars Sobira) el 1985 i és llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida. Actualment, imparteix docència de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. En l’àmbit de la poesia, el 2006 rebé el XVII Premi Literari de les Borges del Camp, atorgat per l’ajuntament de la mateixa població, amb l’obra Després del vent . També ha participat en algunes antologies com ara Estrenes (2005) o I Trobada de Poetes per la Pau: Homenatge a Yael Langella (2008). Pel que fa a la narrativa, el 2010 guanyà el premi Pirineu de narració literària, guardó principal dels premis Homilies d'Organyà. De tant en tant, és cridada a recitar versos seus o versos d’altri. El poema que n'hem triat és: El traficant Que sigui la voiture que et dugui al cel un Mini verd botella dels d’antic. Cabells al vent, tu pots volar de franc i crides als somriures des dels núvols, les mans ben aferrades al volant fas la comanda estricta d’il·lusions en...

JOAN BARCELÓ I CULLERÉS

Segons llegim a la Revista Foragitats, “Joan Barceló i Cullerés que nasqué a Menàrguens, La Noguera l’any 1955 i morí a Barcelona el 1980, deixà una gran obra literària: poesia, novel·la, conte, teatre i assaig. El conjunt de la seva producció, sorprenentment extensa i madura, en part publicada i premiada, i en part inèdita, deixa entreveure un creador incontenible i de gran qualitat que el temps s’ha encarregat de corroborar. Preocupat per la renovació de la literatura infantil i juvenil, la seva vàlua com a escriptor es va veure reconeguda amb l’obtenció dels premis Vicent Andrés Estellés, de poesia, i Folch i Torres, de narrativa juvenil, entre d’altres. A més, va participar activament en la creació de grups com “2/4 de deu” o “Desperta ferro!”, de caire contracultural i va col·laborar en diversos mitjans de comunicació. Entre els anys 1972 i 1975 va fer exposicions de pintura d’influència surrealista a diverses ciutats catalanes, entre elles, Solsona, Manresa, Lleida, Tortosa,...