Avui, al Rima en So Ponent, acollim la poesia de la Maria Mercè Marçal amb motiu de la celebració del dia de la dona aquest proper dijous dia 8 de març.
Considerada per molts una icona de la literatura feminista, aquesta escriptora d'Ivars d'Urgell que nasqué l'any 1952 i morí el 1998, segons llegim al web LletrA, fou poeta, novel·lista, traductora i assagista. Estudià el batxillerat a Lleida i Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, on aviat conegué altres joves poetes (Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala i, més tard, Miquel Desclot, Jaume Medina...), amb qui el 1973 fundà "Llibres del Mall". Es casà amb Ramon Pinyol i hi visqué quatre anys. El 1976 guanyà el premi Carles Riba de poesia amb Cau de llunes i es perfilà com una de les veus més innovadores de la generació del setanta, dins la línia de Brossa i el Foix més surrealista. Al mateix temps, la seva lluita política en les darreries del franquisme es concretava en la militància en el PSAN i en la participació en l'Assemblea de Catalunya. Ensenyà llengua i literatura catalanes, professió que ja no abandonà. Inicià també una activitat de conferenciant i assagista sobre el feminisme i la literatura, que la convertirien en una de les teòriques més sòlides. El 1979 creà la secció de feminisme de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada que coordinà fins el 1985 i col·laborà en múltiples projectes, exposicions, revistes de signe independentista, feminista i lèsbic. Alguns dels seus poemes foren musicats per cantants de La Nova Cançó. El 1979 publicà Bruixa de dol, el segon poemari, que la convertí en una poeta d'èxit. El 1980 col·laborà en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra, però paulatinament es decantà per una militància netament cultural, i en la tasca de recuperació lingüística. El mateix any naixia la seva filla Heura i afrontà la maternitat en solitari. Esdevingué una experiència crucial que elaborà poèticament a Sal oberta (1982) [...] i a la segona part de La germana l'estrangera (1985).
Aquest darrer llibre recupera un breu recull anterior format per quinze sextines, Terra de mai (1982), i tracta obertament l'amor entre dones, tema inèdit fins llavors en la poesia catalana. El 1989 recollí tota la seva obra poètica a Llengua abolida (1973-1988), que inclou Desglaç. Des de 1994 consolidà el col·lectiu d'escriptores del Centre Català del PEN Club, organitzà trobades, homenatges, taules rodones, sobretot en els camps de la poesia i l'assaig. També col·laborà amb el grup "Filosofia i gènere" de la Universitat de Barcelona coordinat per Fina Birulés, companya de la poeta, i establí relació amb la filòsofa italiana Luisa Muraro, entre d'altres.
Optem, avui, per llegir-vos-en alguns dels poemes més reivindicatius.
En primer lloc, la famosa Divisa que enceta el pemari Cau de llunes i que fa així:
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Una altra Divisa, en aquest cas de l'obra Sal oberta, que reflecteix l'esperit de lluita de Marçal, és la següent:
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l'oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d'enyor no m'entrebanqui!
Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l'enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l'escandall encalci les estrelles!
Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l'ona manqui
que m'assaoni llengua, nas i orelles!
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m'embranqui, en temps d'hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!
I per acabar, el poema Vuit de març:
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.
Emès per EMUN FM el dimarts dia 6 de març de 2012 dins el programa Versàtil de Pili Garcia.
Considerada per molts una icona de la literatura feminista, aquesta escriptora d'Ivars d'Urgell que nasqué l'any 1952 i morí el 1998, segons llegim al web LletrA, fou poeta, novel·lista, traductora i assagista. Estudià el batxillerat a Lleida i Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, on aviat conegué altres joves poetes (Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala i, més tard, Miquel Desclot, Jaume Medina...), amb qui el 1973 fundà "Llibres del Mall". Es casà amb Ramon Pinyol i hi visqué quatre anys. El 1976 guanyà el premi Carles Riba de poesia amb Cau de llunes i es perfilà com una de les veus més innovadores de la generació del setanta, dins la línia de Brossa i el Foix més surrealista. Al mateix temps, la seva lluita política en les darreries del franquisme es concretava en la militància en el PSAN i en la participació en l'Assemblea de Catalunya. Ensenyà llengua i literatura catalanes, professió que ja no abandonà. Inicià també una activitat de conferenciant i assagista sobre el feminisme i la literatura, que la convertirien en una de les teòriques més sòlides. El 1979 creà la secció de feminisme de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada que coordinà fins el 1985 i col·laborà en múltiples projectes, exposicions, revistes de signe independentista, feminista i lèsbic. Alguns dels seus poemes foren musicats per cantants de La Nova Cançó. El 1979 publicà Bruixa de dol, el segon poemari, que la convertí en una poeta d'èxit. El 1980 col·laborà en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra, però paulatinament es decantà per una militància netament cultural, i en la tasca de recuperació lingüística. El mateix any naixia la seva filla Heura i afrontà la maternitat en solitari. Esdevingué una experiència crucial que elaborà poèticament a Sal oberta (1982) [...] i a la segona part de La germana l'estrangera (1985).
Aquest darrer llibre recupera un breu recull anterior format per quinze sextines, Terra de mai (1982), i tracta obertament l'amor entre dones, tema inèdit fins llavors en la poesia catalana. El 1989 recollí tota la seva obra poètica a Llengua abolida (1973-1988), que inclou Desglaç. Des de 1994 consolidà el col·lectiu d'escriptores del Centre Català del PEN Club, organitzà trobades, homenatges, taules rodones, sobretot en els camps de la poesia i l'assaig. També col·laborà amb el grup "Filosofia i gènere" de la Universitat de Barcelona coordinat per Fina Birulés, companya de la poeta, i establí relació amb la filòsofa italiana Luisa Muraro, entre d'altres.
Optem, avui, per llegir-vos-en alguns dels poemes més reivindicatius.
En primer lloc, la famosa Divisa que enceta el pemari Cau de llunes i que fa així:
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Una altra Divisa, en aquest cas de l'obra Sal oberta, que reflecteix l'esperit de lluita de Marçal, és la següent:
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l'oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d'enyor no m'entrebanqui!
Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l'enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l'escandall encalci les estrelles!
Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l'ona manqui
que m'assaoni llengua, nas i orelles!
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m'embranqui, en temps d'hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!
I per acabar, el poema Vuit de març:
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.
Emès per EMUN FM el dimarts dia 6 de març de 2012 dins el programa Versàtil de Pili Garcia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada