En Josep Camps i en Francesc Foguet ens expliquen que "Nascut a Lleida per una qüestió estrictament ginecològica" (Biosca-Cornadó 1993: 19), el mollerussenc Josep Borrell és, avui dia, un poeta que compta amb un llarg i ferm recorregut. Val a dir que en la seva persona conflueixen diverses facetes a banda de l'esmentada: la de docent; la d'activista cultural (ha estat director de la delegació lleidatana d'Òmnium Cultural i de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, cantautor amb el sobrenom de "Xerric"); la d'assagista, des de la qual s'ha encarregat de divulgar el patrimoni cultural ponentí (ha publicat llibres com ara Escriptors contemporanis de Ponent (1984), La Renaixença a Lleida, en col·laboració amb Paquita Sanvicén (1998), i ha editat i estudiat, entre d'altres, autors com ara Jaume Agelet i Garriga, Màrius Torres o Josep Vallverdú; i la d'articulista (cada dimecres trobem a la contraportada del Segre el seu article agut i incisiu, a la secció "Barra lliure").
Aquí en teniu el poema Rambla de tardor.
RAMBLA DE TARDOR
Sense peresa es despullen
els plataners de la Rambla
als nostres peus delerosos,
aquesta tarda d'octubre.
La branca borda suportarà el vent
que ens escampa la mirada
i els besos ens foragita.
!Que fugaç passa el reialme del verd
i emmudeix el piular dels estornells,
la tarda de la Rambla que ens passeja!
La lectura d'aquest poema em suggereix un altre pensament de tardor:
CAPVESPRE DE TARDOR
S’atansa l‘hivern:
el dia es fa més curt, poc a poc es va apagant i,
malgrat l’esforç de les potents bombetes que il·luminen els carrers
per suplir la manca de llum solar,
l’arbre va deixant anar totes les seues fulles, l’una rere l’altra,
sense resistir-s’hi, resignat,
tot confiant que un dia torni la primavera,
el sol s’amagui més tard
i les fulles tornin a néixer.
Ja han florit, també, les nostres branques
i n’han nascut els fruits que ens faran eterns.
Però quan penso que arribarà aquella primavera en què nosaltres ja no hi serem
i ja no podrem veure com rebroten les fulles dels arbres,
em pregunto si la nostra decisió haurà estat encertada.
Llavors em queda la recança d’haver de marxar
sense saber qui tindrà cura dels nostres fruits.
Emès per EMUN FM el dimarts dia 24 de gener de 2012 dins el programa Versàtil de Pili Garcia.
Aquí en teniu el poema Rambla de tardor.
RAMBLA DE TARDOR
Sense peresa es despullen
els plataners de la Rambla
als nostres peus delerosos,
aquesta tarda d'octubre.
La branca borda suportarà el vent
que ens escampa la mirada
i els besos ens foragita.
!Que fugaç passa el reialme del verd
i emmudeix el piular dels estornells,
la tarda de la Rambla que ens passeja!
La lectura d'aquest poema em suggereix un altre pensament de tardor:
CAPVESPRE DE TARDOR
S’atansa l‘hivern:
el dia es fa més curt, poc a poc es va apagant i,
malgrat l’esforç de les potents bombetes que il·luminen els carrers
per suplir la manca de llum solar,
l’arbre va deixant anar totes les seues fulles, l’una rere l’altra,
sense resistir-s’hi, resignat,
tot confiant que un dia torni la primavera,
el sol s’amagui més tard
i les fulles tornin a néixer.
Ja han florit, també, les nostres branques
i n’han nascut els fruits que ens faran eterns.
Però quan penso que arribarà aquella primavera en què nosaltres ja no hi serem
i ja no podrem veure com rebroten les fulles dels arbres,
em pregunto si la nostra decisió haurà estat encertada.
Llavors em queda la recança d’haver de marxar
sense saber qui tindrà cura dels nostres fruits.
Emès per EMUN FM el dimarts dia 24 de gener de 2012 dins el programa Versàtil de Pili Garcia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada