Rima en So Ponent

Avui al RSP us parlarem de Teresa Colom i Pich. Nascuda el 1973, malgrat ser una poeta andorrana, la incloem al Rima en So Ponent ja que va néixer a la Seu d’Urgell. Es llicencià en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, va dirigir la seva carrera professional cap al camp de les finances. Durant més de vuit anys va treballar en una entitat financera, dedicant part del seu temps lliure a escriure. Després de guanyar l’any 2000 el Premi de Poesia de la Biblioteca Pública del Govern d’Andorra i l’accèssit, el mateix any, al premi Grandalla convocat pel Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra, el 2001 publicava el seu primer llibre, Com mesos de Juny . A finals del 2002 sortia el seu segon treball, La temperatura d’uns llavis . El 2004 deixava la seva feina de gestora de patrimonis en l’entitat bancària on havia estat treballant per dedicar-se a escriure. El 2005 publicava Elegies del final conegut i la darrera obra que n’ha vist la llum...

Tal i com ens diu Jaume Pont, el silenci i la marginalitat han estat dos dels elements definitoris de la fins avui mal coneguda obra literària de Guillem Viladot. Coneixement i reconeixement, però, no són, de vegades, funcions intercanviables. L’escriptor, en aquest cas, s’ha estimat molt més incidir en el coneixement propi que en el reconeixement d’un públic. El resultat d’aquesta elecció no sempre ha estat fàcil de portar. L’escriptor ha esdevingut un funàmbul damunt la corda fluixa de la literatura catalana. Qui era Guillem Viladot? es preguntava Pont. Ell mateix es responia que Guillem Viladot era “un druida de fàrmacs que exercia de màgic a Agramunt, el seu poble. Però, abans de tot i sobretot, era un escriptor amb vocació de franc tirador impenitent. Va transitar per espais literaris múltiples, des del relat, la novel·la, el periodisme i l’assaig, fins a la poesia discursiva i la poesia experimental i la seva contribució a la poesia visual ha estat internacionalment reconeguda. U...

Aprofitant l’avinentesa que fa uns dies el poeta local, Josep Maria Nogueras, va parlar sobre el seu llibre Quietud a la Biblioteca d’Almenar, avui ell serà el protagonista del Rima en So Ponent. Nascut a Alguaire el 1969 però resident a Almenar, en Nogueras és llicenciat en filologia hispànica i actualment fa de professor de llengua i literatura castellanes en l’ensenyament secundari. L’any 2008 obtingué el premi de poesia Maria Mercè Marçal per la seva primera obra en català, Tots els camins del vespre , però anteriorment ja havia escrit altres poemaris com ara Ida y vuelta , l’any 1997 o El tiempo de los árboles , el 2004, amb el qual obtingué el premi Internacional de Poesia Gerardo Diego, convocat pel Gobierno Cántabro, en l’edició del 2003. Posteriorment, el 2009 s’edità el seu darrer poemari, Quietud . A banda de tot això, Nogueras ha col·laborat en diverses publicacions, així com en diferents antologies. El poema que avui n'hem triat per llegir-vos porta per nom, Records :...