dijous, 24 de maig de 2012

ROSA FABREGAT I ARMENGOL

Avui tenim al Rima en So Ponent, la poeta Rosa Fabregat.
Extraiem de la pàgina de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (www.escriptors.cat) que va néixer a Cervera (La Segarra) el 1933 i va fer estudis de Farmàcia, especialitat en la qual es va doctorar i que la va portar a desenvolupar diverses feines.
No obstant això, ha estat la literatura l'eix al voltant del qual ha girat la seva vida creativa. El seu primer llibre, Estelles, va veure la llum el 1978 després de guanyar el premi Vila de Martorell de poesia, per la qual cosa podem dir que la seva obra comença a oferir-se al lector ja en plena maduresa.
Paral·lelament al seu treball poètic, desenvolupa també una intensa activitat narrativa, marcada per dues facetes principals: la seva valentia a l'hora d'enfrontar-se a temes polèmics, com ara a la seva novel·la La capellana (1988) i, d'altra banda, la seva afecció al gènere de la ciència-ficció, dins del qual ha publicat algunes obres.
L'obra de Rosa Fabregat ha estat traduïda a llengües com l'alemany, el castellà, el rus o l'anglès. També ha estat inclosa a nombroses antologies, d'entre les més destacadaes podríem esmentar Poetes contemporanis de Ponent (1999), Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999).
La seva passió per l'escriptura, l'ha portat a col·laborar en publicacions periòdiques. Va ser habitual al Diari de Barcelona i en altres mitjans, com ara El Temps, Segre o Diari de Lleida en diverses èpoques. És membre de l'Associació d'Escriptros en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció.

Aquí en teniu un poema:

BOIRA BAIXA
(Primer bri d'herba, I)
Quan hagis mort del tot
potser lamentarem, en públic,
amb compunció hipòcrita,
la mortalla de silenci
i el llac d'indiferència
en la qual, viva,
et vàrem submergir.
Llavors ja sabràs el secret
de l'enigma
que amaga tot poema.
Un dia
Veus joves foradaran l'aqüífer
On la tenien segellada,
i brollarà del teu pou artesià,
més nítida i viva que mai,
la teva llum.

Rosa Fabregat


Des del balcó guaito
i observo autòmats que es desplacen,
de manera decidida, als seus llocs de destí.
De vegades s'aturen,
es col·loquen la màscara de la hipocresia
i fan veure que s'alegren de la bona sort dels altres
o bé que en lamenten les desgràcies.
Aliens al món i a la vida,
es protegeixen amb la cuirassa de la ignorància
que els guarda del perill d'embogir per un excés d'empatia o de consciència.

Benaurats aquests pobres d'esperit
perquè d'ells serà el regne del cel de la feliç inconsciència.
Benaurats aquells qui malden
per garantir que tots puguem assolir aquest anhelat estadi.
Benaurats aquells qui s'abillen amb la vesta de salvadors.

I contra tota benaurança, rebel·lió!

Esther Peiró


Emès per EMUN FM el dimarts dia 22 de maig de 2012 dins el programa Versàtil de Pili Garcia.




dimecres, 9 de maig de 2012

VÍCTOR VERDÚ MARTÍ

Avui al Rima en So Ponent, us parlem d'un poeta molt proper a nosaltres i col·laborador, també, del Versàtil: en Víctor Verdú.
Del seu poemari Pel camí de l'aigua, n'extreiem les següents notes biogràfiques:
Víctor Verdú i Martí va néixer el 12 d'agost de 1974 a Almenar (Segrià). Cursà estudis de música al Conservatori Municipal de Lleida i es llicencià en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat de professor de música i de llengua i literatura catalanes, de corrector de premsa i d'organista a L'Art de la Troba, el grup que acompanya Xavier Baró. És redactor de la revista virtual de cultura El Tacte que Té i ha publicat poemes a les revistes Els Marges i Reduccions, als reculls col·lectius 6 poetes 94 (La Magrana, 1994, finalista del XXX Premi Amadeu Oller), Sac. Recull de textos (UAB, 1996), i Escriptors d'avui, escriptors d'aquí (Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra, 2003). Ha participat com a organista als discs de Xavier Baró Flors de joglaria (Quadrant Records, 2006) i Lluny del camí ral (Quadrant Records, 2009).
L'any 1997 va publicar el seu primer llibre a Pagès Editors, Fur infern, guanyador del Premi Les Talúries de Poesia del mateix any. Pel camí de l'aigua és el segon llibre de Víctor Verdú que veié la llum l'any 2009.
D'aquest, precisament, és d'on n'extraiem el següent poema:

A Bego Ricart

Bosc de Bellaterra endins
vam topar-nos, no sé com,
la gropa obaga del món,
tova, fresca, esponerosa
de falgueres prehistòriques.
Va entrar-nos una gran por
de tan vivent, tan conscient
que semblava aquella massa.
Va brollar la teua boca:
-Potser estem morint, tu i jo?

I els versos del Víctor Verdú, m'inspiren la següent reflexió:

De sobte, em desperto
i no sé on sóc.
M'incorporo i, asseguda
a la soca d'una seca alzina,
tota jo m'esglaio
en percebre que
la seca soca
se somou.
Se somou la soca,
se somouen les fulles,
se somouen les branques
de tots els arbres del bosc
on em trobo immersa.
I tots junts,
en una dolça dansa dansada a l'uníson,
em xiuxiuegen paraules
que no acabo d'entendre,
mitjançant el balanceig de l'espessor dels seus cossos.
Tot al meu voltant
sembla cobrar vida
però jo tinc son, son
i, encara asseguda
a la seca soca de l'alzina surera,
m'arrauleixo i em submergeixo en un somni
en què dolces branques
d'espessos arbres
d'un frondós bosc
em xiuxiuegen paraules que no vull entendre
perquè només tinc son.